Aquí podreu trobar experiències, sortides, coses que fer amb el nens,....
Marede3 és un lloc on, entre tots, aprenem i desaprenem junts per fer un gran camí, on la teoria i la pràctica no es donen la mà i on tot està per descobrir.
(Totes les fotos que apareixen estan fetes i editades per mi LLunadefoc)

Traductor

dilluns, 26 de juny de 2017

Immersos en la nostra Festa Major


Finals de juny, vol dir moltes coses a casa nostra: aniversari de l'Arnau, corpus (depenent dels anys, final de curs escolar, festival de final de curs de música, ballet, festes finals...) però sobretot vol dir FESTA MAJOR!
Vivim a tope la nostra festa de Sant Pere i cada any és especial per algun fet en concret.
Si és estressant la veritat i anar amunt i avall arrossegant (sí, arrossegant a vegades literalment) a la canalla doncs és cansat. També dir que a vegades ens arrosseguen a nosaltres.


Transmetre aquest sentiment RTV als meus fills i veure com és transformen amb uns friquis de la festa major de Reus la veritat és un orgull, orgull de mare i orgull també friqui. Perquè qui té arrels, sap d'on és i pertànyer a algun lloc és important. M'encanta veure com des de fa 6 anys van amunt i avall amb el seu grupet d'amics, de diferents edats, fent de les seves tots junts sense excloure a ningú, estan units, els uneix la festa major, el seguici, les hores d'assajos i d'estar junts, ja poden ser de diferents elements del seguici que quan es troben són tot un, això és la màgia de la festa i del seguici.

Doncs al que anava, a tope anem amunt i avall vivint al màxim cada instant que ens ofereix la festa major i recordant dins nostre any rere any l'especial que ha estat i com cada any ha estat més.

Aquest any (de moment) ha estat el torn de l'Arnau, s'ha estrenat de sacaire a la Ruta del Masclet!!! Quina il·lusió! Nervis a tope pobret.... amb problemes tècnic inclosos del rigorós directe (el sac tan petit li sona fluixet) però ell orgullós em va dir: Mama jo sí que em sentia! I sé que tots esteu contents de mi.
Doncs si fill meu si, això és!

El pilar caminant de la Irma, el de l'Arlet, la primera carretillada de l'Arnau, ajudant a la tronada, tirant avisos, fent matinades, primeres rutes del masclet, ....

Cada any ple d'experiències noves i això és el que té l'estiu i la festa major, poder recordar aquell primer amor, aquell primer petó, aquell primer dia que surts fins tard, aquell....

Quin és el vostre record de festa major?

dilluns, 19 de juny de 2017

A tu fill meu!

Ahir va ser un dia molt important a casa nostra, el nostre fill Arnau va fer 9 anys.
I com cada 18 de juny em llevo d'hora. Sí, és com reviure aquell dia. Perquè cada part i cada embaràs és diferent. Amb les nenes no vaig parar de vomitar des del primer dia fins a l'últim (bé amb la tercera potser no tant, però amb la primera encara recordo parir i com el meu marit m'aguantava una palangana perquè seguis vomitant..., si una mica poc glamurós la veritat).

Però amb l'Arnau va ser diferent, estava radiant, no em vaig engreixar gens, àgil, amb energia i sobretot no vomitava! Això si sempre em llevava molt d'hora, de fet, ell segueix així, llevant-se molt d'hora.

Ahir no va ser diferent, a les 7 del matí de manera natural em vaig llevar i com fa 9 anys el meu marit tenia festa i vam recordar com va ser aquell dia.

Encara faltava perquè naixes, jo l'esperava més tard, seguint les passes de la gran que va arribar a les 42 setmanes i tanta panxa, doncs ell no, ell a les 37+6 va decidir que ja era hora de veure món, que la festa major estava a prop i que ell la volia veure.

Sempre ens aixequem ben d'hora i li preparem l'esmorzar (m'entres que l'estem preparant recordem aquell dia, el part, algunes anècdotes, ...) li fem bufar les espelmes i li donem el regal llavors, perquè ell és així, no pot esperar.

Com és la vida de curiosa, entranyable i bonica, 3 fills, 3 embarassos diferents, 3 parts diferents i 3 nens totalment diferents i això que intentem de la millor manera educar-los de la manera més semblant possible, acceptant les seves peculiaritats és clar!

Cada dia intento sempre dir coses boniques als meus fills, coses que els arribin a dins del cor, que els facin sentir. El dia del seu aniversari, però també m'agrada explicar tot d'anècdotes o fets que els fan ser així d'especials, i fer amb ells allò que els hi agrada més. Ells ja ho esperen, volen que tregui els àlbums de fotos i que els hi expliqui: mira Arnau la teva primera tronada i et va caure el melic! Aquí la primera vegada que vas fer de diable.... Aquí la teva primera audició.... El teu examen on vas posar que et deies Arnau William Wallace.... o te'n recordes al McDonald's de Lleida? Ahhahahahahhaa

Ets el meu valent, el meu amor el meu diable, el meu sacaire, el meu tot.

Avui ho peten Arnau!

dimecres, 7 de juny de 2017

Fem de remeieres amb la Silvestrina

Anteriorment ja havia parlat d'ella. Una remeiera, que em recorda a la saviesa de la meva àvia, que cada cop me n'adono més compte de com em manca; com la trobo a faltar! Aquells passejos pel mas recollint herbes i explicant-me que era millor per menjar i per fer el que ella deia "alcohol de fregues", una saviesa que s'ha perdut i que la Silvestrina amb la seva delicadesa i amor cap a les plantes, ungüents i altres derivats, me l'està fent redescobrir i sobretot traspassar als meus fills.

A casa en fem molt d'ús dels seus productes. Avui aprofitant que anàvem a recollir uns quants ungüents, infusions, exfoliant... La Silvestrina ens ha fet un dels seus tallers.

Hem preparat ungüent per les picades, molt adient per les èpoques que estem.

Com ha xalat l'Arlet!!! Això de fer de remeiera li encanta! I avui, amb la paciència que caracteritza a la Silvestrina, hem fet un ungüent. Ens ha explicat en tot detall el perquè de cada cosa, perquè utilitza oli d'oliva, extractes de plantes, cera verge d'abelles, flors silvestres i quines són les millors.

Tot ecològic, cuinat a foc lent i amor. Perquè una cosa que  que destil·la al seu taller, és passió.

Mentre es refredava l'ungüent, hem aprofitat per anar a recollir flors per poder preparar-nos a casa "oli pels cops" amb flors de Sant Joan.

Així que ens hem carregat el cistell a l'esquena per poder recol·lectar tot allò que ens feia falta i amb un passeig curtet ho hem trobat tot.

Ara a esperar 40 dies i aviat tindrem l'oli pels cops!

dilluns, 5 de juny de 2017

Gràcies Guillem per aquest concert

Aquest cap de setmana ha estat "a tope" i a sobre amb una pluja que a nosaltres al mas ens va de meravella.

Per rematar el preciós cap de setmana, no ho podríem fer millor, un grandíssim concert a Valls al Teatre Principal, en Guillem Anguera presentava aquest treball, ten ben fet, acurat, ple d'amor, sentiment, el seu 14 km, envoltat d'amics i bons músics.

Em feia molta il·lusió poder anar al concert i la veritat que en Guillem ens ho va fer fàcil, des d'aquí li agreixo enormement.
  
La música en viu és la millor manera d'entendre i estimar la música. Sempre que podem intentem anar a concerts, i n'hi ha que valen molt la pena perquè a més t'omplen l'ànima.

Volia portar al concert al meu fill, un futur gran sacaire, que s'està esforçant molt.
El concert va ser l'exemple més clar de com la perseverança, l'esforç, la il·lusió i la feina ben feta pot amb tot.
L'Arnau estava perplex! Emocionat! Quan va veure dalt de l'escenari tots aquells grans músics, tocant tots junts peces que vibraven al cor de tots. Tendresa i destresa es barrejaven. El nou amb el vell, innovació i tradició dins d'un disc completament treballat al màxim amb tot detall.
 
Com ens va agradar! Quin gran treball! I quant de talent a sobre un escenari.


Gràcies! Una magnífica manera d'acabar una tarda de diumenge plujosa.

diumenge, 28 de maig de 2017

Tàrraco Viva: La Vil·la de Centcelles

Cada any hi anem, però sempre acabàvem al Camp de Mart, on potser per les edats dels nens o desconeixença del que feien.

Aquest any gràcies a la Cori Ribó, que ens ha xerrat l'activitat i hem anat a la Tàrraco Viva del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT).

I què feien? Doncs mireu una sèrie de tallers, per descobrir els oficis i els secrets de l'arquitectura i la decoració romana.
Al conjunt monumental de la Vil·la de Centcelles de Constantí, ens hem endinsat a la reconstrucció històrica "Modus Operandi" on ens hem posat sota les ordres de pictores, musivarius i lapidarius i hem participat dels processos de construcció amb pedra, elaboració de mosaics i la decoració amb pintura al fresc.

Uns vertaders artesans romans per un dia!
La veritat que ha estat genial i ens hem trobat amb moltes sorpreses! Com amb el picapedrer Àlex Masdeu, que com no ha entretingut a l'Arnau i l'ha fet suar de valent construint una volta romana, fent calç de morter i picant pedra.
Una altra sorpresa ha estat veure a l'Arianna, que com no estava veient al seu Jordi que feia de romà i ens explicava les històries de la Vila Romana i les seves vicissituds.

Una activitat que recomano al 100% la llàstima és que només es fa quan és Tàrraco Viva, per tant apunteu a les agendes per l'any vinent, que no se us escapi aquesta joia d'activitat, gratuïta i apte per a nens i nenes a partir de 4 anys. Dues hores i mitja aproximadament de tallers vivencials, explicacions i un acompanyament de luxe a les explicacions i activitats on tots quedareu meravellats i satisfets!

Tot el que són activitats de manipulació on el resultat es veu al moment, la veritat que potencien molt a la canalla i fan que sigui una interactivitat excel·lent! Si a més són una mica manetes llavors ja si que si, heu triat l'activitat ideal.

Al finalitzar-la podreu donar un tomb a la Vil·la de Centcelles, espectacular!


Segur que l'any que ve tornem!!!!

dilluns, 22 de maig de 2017

Volem tindre paga!!!

Es veu que en temps de lleure és temps de reflexió, i vet aquí que en sec va sortir la pregunta: Perquè no tenim paga?

Aquí és aquell moment, de: ups...pffffff


Doncs la veritat és que no m'havia plantejat mai aquest moment, no sé... Els reptes educatius te'ls vas trobant sobretot per les edats dels teus fills. És com el que toca menjar a cada mes, el que fan psicomotriument a cada etapa i després en sec, patapam! La paga!

Crec que era un tema on hem de reflexionar tots plegats, vam tirar mentalment enrere i vam recordar nosaltres quan érem petits si teníem paga i com anava a la cosa. Aquí van aflorar tantes discrepàncies com a pares que això va suposar un debat a part (i un post al blog a part segur!).

Així que vam decidir de construir aquest debat entre tots, vam traslladar un part de responsabilitat als nostres fills, fent preguntes i que ells elaboressin el seu discurs.

Primer que tot vaig dir:
  • Perquè voleu la paga?
  • Què vol dir tindre una paga setmana?
  • Quin ús en fareu?
  • Ens heu de convèncer amb un discurs preparat.
  • Paga conjunta o separada?

Amb això ja tenien feina i vam quedar per un altre dia per exposar els fets entre tots.

Les nostres premisses eren clares (perquè ho havíem de parlar tots junts com a família):
  • La paga no és a canvi de fer feina a casa. Tots hem de col·laborar en les tasques de casa i no ser remunerats per això (tots fem feina i no ens paguen per això, és la nostra obligació).
  • La quantia i retirada de la paga no ve donada només del comportament, si per economia familiar aquella setmana no es pot, s'haurà d'acceptar.
  • Tindre paga no vol dir que ens la gastem amb el que ens "doni la gana", hem de ser conscients dels diners i perquè els fem servir.
  • En què invertiré la paga?
  • Quants diners tindrem?

Encara estem en aquest debat... serà llarg però l'hauran suat de valent!

dilluns, 15 de maig de 2017

Quan és el moment ideal per deixar-lo a la llar d'infants?


Avui m'he trobat una mare que té una nena d'11 mesos i s'acabava d'incorporar al món laboral després de la seva primer maternitat. Com no hem parlat del tema, perquè a totes ens venen un miler de preguntes al cap sobre aquest moment.


Ho faig bé? És el moment adequat?

Ostres, mai a la vida m'havia qüestionat tantes coses com quan vaig tindre fills. Què he de fer? Amb els horaris laborals del pare de les criatures i els meus, veia que tenir cura dels meus fills seria més difícil que fer malabars amb els ulls tancats i sobre una corda al buit.

Fins i tot em vaig plantejar deixar de treballar, perquè els "números" no sortien, havia de pagar llar d'infants i cangur i la veritat no estava la meva economia per tirar coets, així que ens vam plantejar la idea i pensat-no fredament i amb el cor va ser la millor solució. Dos anys que vaig aprofitar per tindre el segon fill evidentment, perquè ja que estava "al embolic" doncs mira no venia d'aquí la veritat.

Així que de cop dues criatures i quasi 2 anys sense vida laboral, vida adulta i ho trobava molt a faltar la veritat, volia arreglar-me per sortir i poder parlar amb algú major d'edat, que no fos anar al parc i poder beurem un cafè i sentir-me dona, persona, perquè la maternitat omple però a mi personalment tinc moltes parcel·les del meu ser i em faltaven algunes, una d'elles el treball, amb l'esperança que després arribessin l'autonomia personal, quedar amb les amigues sola, ... Tot un repte a gran escala.

Així que quan el petit tenia justes 16 setmanes van entrar els dos a la llar d'infants i si vaig omplir una part alhora que s'omplia també la de culpabilitat, perquè una cosa que tinc que moltes mares també practiquem és l'auto-flagel·lació, i la veritat sembla que ens encanti.

Si treballes perquè treballes i si no ho fas doncs pitjor.... He tingut 3 fills i tots tres han anat a diferents edats a la llar i m'he sentit igual de culpable i/o alliberada a parts iguals. No hi ha l'edat ideal ni el moment ideal. Existeix el moment que s'ha de fer i com el gestiones perquè sigui el menys traumàtics per ells i sobretot per nosaltres, perquè a vegades crec que nosaltres com que estem en últim pla (ni en segon ni en tercer) no ens escoltem per dins, no ens parem a curar-nos, consentir-nos i sobretot acceptar-nos i acceptar les múltiples possibilitats de la maternitat.

Cap, però cap opció és més bona que l'altra, simplement la que triem amb el cap i el cor és la millor per nosaltres o així ha de ser.
No hi ha receptes, ni solucions perfectes, només opcions de fer les coses i que hem d'aprendre a portar amb dignitat i el millor que podem.

Ànims!!! Feu el que feu, ho fareu bé! I si no mireu aquest vídeo i segur que riureu moltíssim!