Avui ja comencem a ser persones, però la veritat que ahir va ser "el dia del gos", el 30 de juny a casa nostra passa per ser el dia que estem estirats al sofà, veien si podem el seguici i la festa per la TV local.
La intensitat de viure la nostra Festa Major ens deix destrossats! El 28 de juny amb l'anada a completes fa que sigui un dels dies més emocionants, enguany, la nostra petita ha repetit el pilar caminant fent d'enxaneta, un "moment màgic" per casa, per la gent de Reus i per la gent que fa castells.
Aquest any però, a escassos metres de l'ajuntament el pilar va caure, un fet que feia anys que no passava i que ens va quedar a tots amb el cor encongit (per dir-ho suaument).
La revetlla la fem "light", sopar i una mica de sobre taula al local de Xiquets, tot i així vam arribar a casa a les 1.30 de la matinada, hem d'anar a dormir aviat perquè el 29 de juny és un dels dies més intensos, de la festa major, com a família com per a la gent de Reus
A les 6.30 del matí sonava el despertador. Havíem dormit unes escasses 5 hores, però no va costar gens de despertar, només dir aquestes paraules: Vaaaaa que anem a matinades!!! 
D'un bot es va aixecar i corrents vam sortir per la porta de casa preparats per anar amb el Ball de Diables de Reus a fer les matinades per la ciutat. Tirant a tort i a dret, traques, torns i altres cosetes per despertar la ciutat de Reus. Després tenim la nostra recompensa, un bon esmorzar de forquilla al 3d9!
Amb la panxa plena ja es veuen les coses diferent i estàvem preparat per poder pujar les 181 escales del campanar de Reus (fins al pis alt de les campanes, que deixen visitar) no les vaig contar, però l'àvia d'una campanera si, i si ho diu l'àvia, això va a missa!
Així que corrents a fer cua per poder pujar-hi abans de la tronada del matí.
Ostres com s'ho "current" aquests Campaners de Reus, explicant la història, anècdotes, .... som grans fans la veritat!! I estar a dalt de tot del campanar veien les campanes i les impressionants vistes del "skyline" de la ciutat, et fa posar la pell de gallina.
En baixar, ja era l'hora de la tronada i tot seguit comença el seguici de lluïment i arrodonir-ho amb una molt bona diada castellera.
Un dia així, amb nervis, amb ganes de fer coses, amb la tensió i el cansament fa que no puguem més la veritat. Hi ha moments que ens arrosseguem, per això després de la diada castellera, corrents cap a casa a dinar el que trobem, dutxa i migdiada per encarar un final de festa millor.
Molta gent em pregunta que com aguanten els nens aquest ritme. La veritat que no el marco jo, sinó que són ells els que em demanen fer-ho, la il·lusió de viure la festa intensament fa que dormir poc no produeixi aquest cansament extrem sinó que les ganes de fer, anar i viure-la a tope ens mantinguin desperts i amb tota l'energia fins a l'últim moment.
Què dir d'aquesta gran festa que hem tingut! Cada any és especial on com a família vivim moments únics i especials. Veure com any rere any la seva energia i ganes de fer coses ens mantenen desperts, engrescats i emocionats per sentir a la pell tot el que ens dóna.
Ara només recuperar-nos per seguir amb un estiu, que segur que serà únic. Com cada estiu, amb totes les experiències i vivències que ens fan créixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada