Avui m'he trobat una mare que té una nena d'11 mesos i s'acabava d'incorporar al món laboral després de la seva primer maternitat. Com no hem parlat del tema, perquè a totes ens venen un miler de preguntes al cap sobre aquest moment.
Ho faig bé? És el moment adequat?
Ostres, mai a la vida m'havia qüestionat tantes coses com quan vaig tindre fills. Què he de fer? Amb els horaris laborals del pare de les criatures i els meus, veia que tenir cura dels meus fills seria més difícil que fer malabars amb els ulls tancats i sobre una corda al buit.
Fins i tot em vaig plantejar deixar de treballar, perquè els "números" no sortien, havia de pagar llar d'infants i cangur i la veritat no estava la meva economia per tirar coets, així que ens vam plantejar la idea i pensat-no fredament i amb el cor va ser la millor solució. Dos anys que vaig aprofitar per tindre el segon fill evidentment, perquè ja que estava "al embolic" doncs mira no venia d'aquí la veritat.
Així que de cop dues criatures i quasi 2 anys sense vida laboral, vida adulta i ho trobava molt a faltar la veritat, volia arreglar-me per sortir i poder parlar amb algú major d'edat, que no fos anar al parc i poder beurem un cafè i sentir-me dona, persona, perquè la maternitat omple però a mi personalment tinc moltes parcel·les del meu ser i em faltaven algunes, una d'elles el treball, amb l'esperança que després arribessin l'autonomia personal, quedar amb les amigues sola, ... Tot un repte a gran escala.
Així que quan el petit tenia justes 16 setmanes van entrar els dos a la llar d'infants i si vaig omplir una part alhora que s'omplia també la de culpabilitat, perquè una cosa que tinc que moltes mares també practiquem és l'auto-flagel·lació, i la veritat sembla que ens encanti.
Si treballes perquè treballes i si no ho fas doncs pitjor.... He tingut 3 fills i tots tres han anat a diferents edats a la llar i m'he sentit igual de culpable i/o alliberada a parts iguals. No hi ha l'edat ideal ni el moment ideal. Existeix el moment que s'ha de fer i com el gestiones perquè sigui el menys traumàtics per ells i sobretot per nosaltres, perquè a vegades crec que nosaltres com que estem en últim pla (ni en segon ni en tercer) no ens escoltem per dins, no ens parem a curar-nos, consentir-nos i sobretot acceptar-nos i acceptar les múltiples possibilitats de la maternitat.
Cap, però cap opció és més bona que l'altra, simplement la que triem amb el cap i el cor és la millor per nosaltres o així ha de ser.
No hi ha receptes, ni solucions perfectes, només opcions de fer les coses i que hem d'aprendre a portar amb dignitat i el millor que podem.
Ànims!!! Feu el que feu, ho fareu bé! I si no mireu aquest vídeo i segur que riureu moltíssim!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada