És sabut pels meus coneguts que m'encanta anar a xerrades, congressos i altres esdeveniments on pots escoltar a grans persones. Algunes d'elles a vegades més anònimes, algunes mediàtiques, ..... sempre s'aprèn escoltant i sobretot escoltant a gent que té molt a dir, a omplir-te.
Seguint això, intento en la mesura que es pugui aportar-ho als meus fills. Aquest dimecres a Reus, amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, va venir a fer una xerrada en Joan Pahisa.
Fa uns anys, concretament el 2013, a TV3 van fer el seu documental "Glance up" i em va deixar una gran lliçó marcada a foc. Brutal, em va semblar brutal la superació dels handicaps personals, físics i mentals. Així que quan vaig veure que venia a Reus no ho vaig dubtar ni un segon i vaig anar amb els nens.
Abans els hi vaig explicar qui era, com era i a què es dedicava.
Un cop a la Biblioteca Xavier Amorós, agafant cadira i asseguts allí, les cares d'ells i les seves preguntes evidentment van sorgir.
En Joan, el primer que va fer al parlar va ser adornar-se'n compte que els més petits no el veiem i va demanar que tots ens moguéssim perquè tots tinguéssim la mateixa oportunitat de veure'l (excel·lent), tot seguit va adaptar la seva xerrada a tot el grup perquè tothom l'entengués. Simplement brillant, gran orador, gran comunicador, amb una sensibilitat extrema i una vitalitat contagiosa per la superació de les barreres i no físiques sinó les mentals que ens posem dia a dia.
Els hi va encantar als nens, el van entendre perfectament i us animo que mireu el documental, que els hi expliqueu que no tothom és igual i que tots, tots som discapacitat en alguna cosa.
Em quedo amb una gran frase: "Si no ho sabeu què fer, pregunteu. Si pregunteu amb respecte, us respondran bé".
Extrapolable a totes les situacions i tots els moments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada