Doncs si aquesta setmana passada hem començat.
La veritat que les nenes en tenien moltes ganes, jo he de confessar que no tantes. La logística familiar que comporta anar els dies a assaig, encadenant extraescolars, motxilles, sopars, dutxes, deures, i amunt i avall doncs la veritat fa mandra i molta. Si li afegeixes que arrossegues a tres “personetes”, dues d’elles que sí que en fan i un que no en fa, la cosa doncs encara es complica més.
Un cop estàs a la roda, es fa més lleuger i si afegim que anem de cara el bon temps doncs encara millor.
Aquesta setmana passada, posar-se a punt, trobar la faixa, el mocador, la camisa i pantalons d’assaig, treure pols a la motxilla i començar amb la rutina dels sopars a fora de casa i arribar tard.
Amb novetats, ja que els assajos seran tres dies a la setmana (més logística) i més acrobàcies familiars. Comencen els vespres de tertúlia amb la “família castellera”, sopars amb la colla, festes, assajos, assajos i més assajos. Retrobaments, nous reptes, noves incorporacions, noves expectatives, noves coses a treballar, ... Comença la superació personal.
Les nenes la disciplina, sopars amb la canalla i hores d’assaig.
El nen, retrobaments amb els amics/es de castells, aquelles partides d’escacs, i jugar a pilota al carrer mentre fa temps que pleguem d’assaig i els grans tornem a ser aquesta gran família que són els Castells.
Arrenca la temporada i promet!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada