Aquí podreu trobar experiències, sortides, coses que fer amb el nens,....
Marede3 és un lloc on, entre tots, aprenem i desaprenem junts per fer un gran camí, on la teoria i la pràctica no es donen la mà i on tot està per descobrir.
(Totes les fotos que apareixen estan fetes i editades per mi LLunadefoc)

Traductor

divendres, 25 de març del 2016

Abemus Instagram

Ha arribat aquell moment que no sé ni si en tenia ganes de què arribés. Tant de pregonar les TIC a l’educació, com integrar les noves tecnologies a l’escola i endarreria el moment d’oferir als meus fills aquestes.
Perquè he de ser sincera, em fa por.
Si em fa por que els meus fills dins d’aquest gegant del món virtual que controlat és excel·lent però sense control pot ser una arma brutal.
La navalla d’Occam actualment és Internet.
Com ens presentem, com gestionem, a partir de quina edat, quines aplicacions per a quina finalitat?
Podem apartar els nostres fills del que ens envolta dia a dia? Del qual en fem un ús constant, que són la nostra eina de treball, de comunicació, d’entendre i interpretar el món?


Doncs mireu em fotia una mandra terrible.


Mireu, tindré detractors, segur, però és que no busco l’aprovació de ningú i menys en la manera d’educar els meus fills/es.
Tinc criteri, i seré més o menys encertada, però és una opció que hem triat entre els dos (pare i mare) i que hem estat pensant, meditant....


I perquè no? Mireu, des de fa temps que tenen càmera de fer fotos, m’agrada que en facin, a casa en tenim tradició i ens passem estona fent-ne, mirant-ne, triant-ne, buscant l’estètica, ...


També faig partícip de l’aplicació als meus fills i mirem les fotos junts i triem els “likes”, seguin criteris estètics o emocionals. I al final ha passat el que havia de passar: Mama perquè no tinc Instagram?


Aquí és on comença tot, perquè si i perquè no?
Quines apps i XXSS són més segures? Quines són aptes per a tots els públics? Les podem controlar? Podem controlar tot el que fan?


Són aquelles preguntes que ens fem, algunes tenen resposta i les altres són hores i hores d’investigació, buscant i remenant, llegint les condicions i avisos.
I després el "kit" de la qüestió, a partir de quan han de poder tindre una conta de correu pròpia? O ser responsables d’una conta en les xxss? De tot això podeu trobar nombrosos articles de grans comunicadors, pedagogs, persones interessades, que en diuen la seva, és com en el tema del son, la gana, l’alimentació, les vacunes… Tothom diu la seva, tothom és expert, però només TU ets la mare/pare de la criatura.


Hem assegut a la nena (la gran), li hem dit els perills de les xxss, les coses que passen, fins i tot l'hi hem posat el vídeo famós. Casos que s’hi han produït i el tipus de xxss que és en aquest cas Instagram.


Fotos si i fotos no, quin tipus de fotos haurien de ser, i que abans de penjar-les penses en 4 preguntes:
1a surt algú fent alguna cosa que el pot comprometre?
2a és una fotografia seva? (mai còpies ni robar fotos a ningú, aquí comença la consciència dels drets d’autor)
3a selfie/fotos fent cares o vestida de manera o actitud que algú podria mal interpretar?
4a Ensenya als pares abans de penjar!!!!


Evidentment cada vegada que penja alguna cosa estem amb ella, ensenyant no castrant. Som seguidors de la seva conta i li expliquem com s’afegeixen seguidors. Crec que si l’acompanyem en aquest camí hi haurà un moment que en sabrà per ella mateixa i esperem que trii bones opcions.

dijous, 24 de març del 2016

Abans d’anar a dormir llegim

Al principi quan eren més petits, els hi explicava un conte, a vegades inventat, a vegades no. Més endavant vaig començar a llegir contes.
Ara actualment volen que els hi llegeixi un llibre, evidentment fem capítols i llibres lleugers.
Triem els de casa, però també anem a la biblioteca i en triem cada setmana un.
Anem canviant la temàtica.
M’agrada agafar contes i llibres que fan pensar, que expliquen altres realitats, històrics, els de les emocions, .... tenim una llarga llista de llibres que anem llegint, rellegint, …
No només llegeixo jo, sinó que depèn del llibre i del dia també llegeixen ells.
Aquesta estona, s’ha convertit en tot un plaer. Ho fem un o dos dies a la setmana, depenen del temps, sense obligacions.
M’està funcionant molt bé, aprofito perquè l’Arnau, el mitjà, llegeixi en veu alta. És el seu moment, es sent important, tothom l’escolta, tots estem atents.
Aquest moment és important, estem tots junts, fem cas, silenci, practiquem la lectura activa, la concentració, i sobretot el criteri per triar els llibres que llegirem.
Aquí teniu una petita llista que estem elaborant des de que estem al mas:
  • De quin color és un petó?
  • Malala una nena valenta del Pakistan/Iqbal un nen valent del Pakistan
  • Allà on viuen els monstres
  • El monstre de colors
  • Terratrèmols i volcans
  • El petit Príncep
  • Kinklous escorça
  • El petit Vampir
  • Emocionari
  • Com funciona el món

  • Yokais (mitologia japonesa)

Això ens fa anar a la biblioteca un cop a la setmana per triar i remenar! 

dimarts, 8 de març del 2016

Hem arrencat la temporada castellera

Doncs si aquesta setmana passada hem començat.

La veritat que les nenes en tenien moltes ganes, jo he de confessar que no tantes. La logística familiar que comporta anar els dies a assaig, encadenant extraescolars, motxilles, sopars, dutxes, deures, i amunt i avall doncs la veritat fa mandra i molta. Si li afegeixes que arrossegues a tres “personetes”, dues d’elles que sí que en fan i un que no en fa, la cosa doncs encara es complica més.
Un cop estàs a la roda, es fa més lleuger i si afegim que anem de cara el bon temps doncs encara millor.
Aquesta setmana passada, posar-se a punt, trobar la faixa, el mocador, la camisa i pantalons d’assaig, treure pols a la motxilla i començar amb la rutina dels sopars a fora de casa i arribar tard.

Amb novetats, ja que els assajos seran tres dies a la setmana (més logística) i més acrobàcies familiars. Comencen els vespres de tertúlia amb la “família castellera”, sopars amb la colla, festes, assajos, assajos i més assajos. Retrobaments, nous reptes, noves incorporacions, noves expectatives, noves coses a treballar, ... Comença la superació personal.

Les nenes la disciplina, sopars amb la canalla i hores d’assaig.

El nen, retrobaments amb els amics/es de castells, aquelles partides d’escacs, i jugar a pilota al carrer mentre fa temps que pleguem d’assaig i els grans tornem a ser aquesta gran família que són els Castells.
Arrenca la temporada i promet!