Quan tens fills et preguntes tantes coses…
Sempre preguntant-nos que fem? Com ho fem? Ho fem bé? Llegint llibres i revistes on et donen “consells”.... I mireu, la veritat, tindre fills és aprendre cada dia, aprendre de nosaltres mateixos, i d’ells.
Mai m’haguera pensat que la meva paciència fos tan gran, això ho vaig descobrir ja durant l’embaràs i esperant el moment de part. Perquè esperar data límit de 42 setmanes per parir va ser tindre paciència.
Aquí vaig descobrir que la meva filla gran té un ritme, “el seu”, ni bo ni dolent, simplement “el seu”.
També vaig descobrir que les coses es poden fer de múltiples maneres, no només "la meva manera”, això és important perquè a partir de tindre fills, mai sortiràs a l’hora que vols, ni faràs la mateixa rutina abans de sortir, ni a vegades podràs escollir ni el què, ni el quan sortir, entre altres coses.
Ser mare (i pare) és molt més que tindre un fill/a, és aprendre moltes coses constantment i sobretot creure en tu mateix.
TU coneixes el teu fill/a, TU saps el que li agrada, TU ets qui l’educa i TU ets qui s’encarrega d’ell/a (és com un “mantra” que has d’anar-te repetint de tant en tant).
En ser la primera de les meves amigues en tindre família, et demanen consell i jo sempre he dit que facis el que facis amb els teus fills ho has de fer convençuda, perquè ho has de decidir TU (amb la teva parella, si és el cas) i perquè TU, perquè hem de ser responsables directes de l’educació i qualitat de vida dels nostres fills/es.
Exemple: Dormir o no amb els nens al mateix llit? I jo sempre he dit: Perquè no?
Quan vaig ser mare, era per estar amb els meus fills, no deixar-los a banda sols. Quin inconvenient hi ha en què dormint al teu llit? Si fas lactància de pit, és tan còmode... Només cal que et treguis la part de dalt de la roba i ja està! A més el nadó no es desperta tan només sentint la teva olor i la teva escalfor se sent protegit.
Per què un infant que se sent protegit, és un infant segur. Que bonic és poder abraçar-lo amanyagar-lo donar-li amor i escalfor durant tota la nit.
No m’imagino abans a les tribus dient: No amor, el nen a l’altre cova! Així es farà fort!
Quina rucada! O imagineu-vos ara d’adults no dormir amb la vostra parella o amb la persona que estimeu.
Que fort dir, el nen/a ha de dormir sol i tu te'n vas al llit amb algú per no està sola. És incongruent totalment. Un bebè de mesos que necessita amor, respecte i seguretat dormint tot sol en un llit enorme, en una habitació sol mentre nosaltres estem abraçadets, buscant caloreta i seguretat... És absurd.
Però a veure que si a tu et fa feliç que estigui sol, que el teu nen o accepta clarament i dorm millor sol, doncs endavant! Ets TU qui coneix el teu fill, no pas alguns mètodes que el que diuen és que s’ha de plorar i deixar.
D'exemples i preguntes n’hi ha en tot moment: menjar sòlits, quan introduir el menjar, teta o biberó, bolquers comercials o ecològics, cotxet o braços, motxilla o mocador, el món de la maternitat i de la criança dels fills, educació està ple de dicotomies, i no cal posicionar-se en res concret ni seguir dogmes, no cal tenir tot clar, pots anar descobrint i temptejant el terreny i sobretot entenen el teu fill/a, comprendre, acceptar el seu ritme i adaptar-nos al seu.
Tot és un aprenentatge continu on no hi ha veritats absolutes i on a tu et val una cosa a la mare del costat no li valdrà o al segon fill et desmuntarà.
Com a mares, pares i educadors dels nostres fills no hem de fer res que ens contradigui el cor, ni el sentit comú, sobretot SENTIT COMÚ i MOLT D’HUMOR, perquè res és un drama en aquesta vida, viure ha de ser una aventura constant i saltar les adversitats, aprenent d’elles, si som positius, els nostres fills també o seran.
Ajudem-los a ser feliços, a què aprenguin decisions, a què s’equivoquin, i que ells puguin fer un món millor.
Ens hem esperat, fins diumenge a la tarda per pujar, perquè les notícies eren bastant esperpèntiques la veritat. Hem esperat a què la gent estigués més “calmada” amb això de la neu i també hem triat un lloc més tranquil, on sabem que quan neva hi ha més neu. No ha fallat i hem gaudit moltíssim! Sobretot les Frozen de casa! A veure que qui estava més emocionat era l’Arnau que se’n moria de ganes per poder fer el seu Olaf.
