Cançó de Nadal al Bravium

Era l'última sessió de Cançó de Nadal, una adaptació de l'obra de Charles Dickens "Conte de Nadal".

No pretenc fer cap ressenya de l'espectacle, ja que n'hi ha unes quantes, i de crítica teatral-musical tampoc, perquè les que hi ha són boníssimes.

Doncs això, diumenge a les 12 h tots al Bravium! La reserva d'entrades era obligada, perquè el boca-orella fa funcionar a la perfecció i ningú es volia perdre aquesta adaptació musical feta pel tàndem Lucky&Luke i tota la gent del Bravium.

Era com estar a casa, un teatre tan familiar, amb tot de cares conegudes a dalt de l'escenari, arriba a una complicitat extrema. El musical, un encert i on tota la família hi va gaudir d'allò més.

Les emocions van aflorar en tot moment i ens van envoltar i transportar dins l'obra, deixant-nos bocabadats totalment, els meus tres fills no paraven de sorprendre's una vegada i una altra. La música en directe és un gran encert, que es valora des de l'espectador on la qualitat musical és excel·lent.

Les fotos aquest cop no les vaig poder fer amb el mòbil per ordre expressa del teatre per tant poso un enllaç a fotos fetes amb molt d'amor, aquí us deixo l'enllaç: Fotos Meritxell

Gràcies per fer-nos viure uns instants màgics amb tocs i d'humor i amb un rerefons de moral inclosa: Fes de tu el millor regal, no només ho has de ser per Nadal sinó tot l'any!

Des d'aquest humil blog, només dir-vos GRÀCIES de nou, cada dia sou uns 400 lectors de mitjana, i això m'omple d'orgull, agrair-vos de tot cor, perquè sense vosaltres això no tindria sentit, sense els meus fills, el meu marit, la meva família i a tots els que em llegiu: Bon Nadal i bones Festes!!!!!

Pd: Regaleu teatre als vostres fills, espectacles en general, els fareu grans de cor i de ment

Nadal, regals i altres temes

Ostres perdoneu però a mi mai m'ha agradat el Nadal. A veure, potser quan era petita, pel tema dels regals i fer festa, però va durar ben poc.

Ara en tindre fills doncs et veus "obligada" a celebrar aquestes festes hipòcrites i de consum excessiu, ja que el nostre calendari i societat (i formem part d'ella, perquè no visc en una cova aïllada del món). 

Doncs he intentat fer veure als meus fills que el Nadal no és aquesta època consumista i de felicitat absoluta on els regals cauen a tort i dret sense esme ni són, i on tot val.

És difícil i dur, ho se... Perquè no tothom pensa igual i formem part d'una família on els altres membres també tenen que a dir, eduquen i fan el que ells creuen més bé pels nostres fills (àvies, tietes, padrins, cosines, ....).

L'excés d'anuncis televisius en horari infantil, a canals infantils de publicitat dirigida exclusivament al consumisme infantil ho trobo excessiu, aberrant i tòxic. I aquest catàleg de Nadal que molta gent els hi dóna als nens perquè marquin el que volen o trobo horrible.

Que cadascú fa el que pot i el que vol, per tant no m'hi penso posar. L'únic que s'ha de ser és coherent i responsable amb què es fa.

Jo sabia el que no volia pels meus fills, no els vull educar en el consumisme, en tindre per tindre, en tindreu tot perquè tal "o qual" ho té, ... I és dur.... És dur dir que no, és dur dir que no es pot tindre tot, és dur educar en la frustració i el sacrifici, perquè que, que bonic és veure que els nostres fills ho tenen tot al seu abast, que no els falta de res, i que tot el que demanen ho tenen i no tenen cap sentiment al fracàs, a la frustració, ...

Però el món no és així, o el món que jo vull, no vull que sigui així, per tant intento la cooperació entre germans, els jocs comuns i que portin coses que realment necessiten (roba, calces, mitjons, pijames, motxilla de l'escola, ...), vals per fer excursions amb els pares (no cal anar lluny, tot té el seu encant i segur que en trobeu de ben a prop!) regals que no siguin sexistes, que els faci volar la imaginació i si potser fets a mà. 

Les disfresses tenen un gran espai dins del món dels nens, jugar a disfressar-se és genial i sobretot si és amb teles diferents on ells puguin crear-se les seves pròpies disfresses, llençols, teles, pintures, faldilles, roba vella i disfresses convencionals. I llibres! Regalar llibres és regalar un món sencer!

Us deixo algunes idees (no totes, només algunes i podem entre tots fer una gran llista)

Llibres:

Elmer, El buit, El monstre de colors, El cassó d'en Gerard, La gota i el cirerer, El petit Príncep, Kinklous escorça, El petit Vampir, Emocionari, Com funciona el món, Wonder, Guia d'ocells per a nois i noies (i altes guies), Coraline, El ninot de neu, Bola de Drac, El detectiu Connan, Reus de la mà infants,....

Jocs:

Cartes de l'Uno, Kapla, trencaclosques, jocs de peces per muntar, plastilina, fang, pintures, jumping clay, dominó, parxís, micado, tres en ratlla, com fer el teu jardí, com fer el teu hort, construir una capsa niu, fer menjar, qualsevol joc de sobretaula amb valors, ...

Sortides:

Val per fer una sortida amb els pares a......(tot l'entorn proper és una meravella, no cal anar lluny ni grans viatges), descobrim el que tenim!

Tió, carbó i fang

Aquest macro pont, per qui l'hagi gaudit hi havia mil plans a fer, però a casa no teníem macro pont, ni pont, ni festes. Els nens han anat a l'escola cada dia (menys el 6 i el 8, és clar), la meva parella treballava cada dia, menys el 6 (casualitats de la vida), per tant jo vaig fer les festes només senyalades en vermell. A més tenim a l'Arlet (la petita de casa amb el braç trencat, això es mereix un post a banda), amb tot això però no ens ha frenat res per fer plans alternatius, ben a prop de casa i on tots hem pogut participar (perquè la cosa és aquesta, fer coses junts, en la nostra mesura i les nostres possibilitats i traslladar això als nostres fills).

Dimarts, teníem un acte dels més importants i emocionants; anar a buscar el tió!! Aquest any per segon cop hem anat amb l'excursió que organitzem des de l'AMPA de l'escola dels nens. La il·lusió crec que és a parts iguals tant dels nens com la dels pares. Organitzar una sortida així i després veure el resultat és motivador al 100%! A més va tindre molt d'èxit, creixent en nombre de tions per anar a buscar.
Hi ha un moment de l'excursió on la rialla dels grans, els pèls de punxa i l'alegria ens envaeix.... quan comencem a escoltar els crits dels nens que troben el seu tió en mig de l'excursió i l'abracen amb totes les seves forces... Aquells instants ho valen tot! Tota la feinada, tots els nervis, tot.... Tot s'esfuma per segons i l'alegria envaeix tot.... crec que és la recompensa més gratificant!

Doncs això ja tenim el tió a casa! Alimentant-lo perquè pugui cagar forces coses! Amb la manteta, a prop del foc, ... Expectants al dia!

Una altra activitat que hem fet aquests dies és com l'any anterior anar a visitar els nostres veïns de l'Associació Cingle Vermell amb la seva carbonera. També és el segon any que la duen a terme i aquest cop hem anat a desmuntar-la. Tot un procés que no ens volíem perdre de cap de les maneres i que l'any passat ens va quedar per fer.

La recuperació d'oficis antics és una part fonamental d'aquesta associació, preservant el bosc i el seu entorn natural. Un any més hem gaudit com mai, envoltats de coneguts i fent una de les coses que ens agrada més: participar del nostre entorn i de la vida del camp.

També hem pogut estar a casa, reorganitzar-nos una mica, que també fa falta i sobretot fent una cosa que els encanta: Fang! Com passa el temps, amb silenci, fent allò que els fa corre la imaginació.... per cert algú li fa falta un portaesplemes, o un element decoratiu de fang? ha ha ha

La superació explicada per Joan Pahisa

És sabut pels meus coneguts que m'encanta anar a xerrades, congressos i altres esdeveniments on pots escoltar a grans persones. Algunes d'elles a vegades més anònimes, algunes mediàtiques, ..... sempre s'aprèn escoltant i sobretot escoltant a gent que té molt a dir, a omplir-te.

Seguint això, intento en la mesura que es pugui aportar-ho als meus fills. Aquest dimecres a Reus, amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, va venir a fer una xerrada en Joan Pahisa.

Fa uns anys, concretament el 2013, a TV3 van fer el seu documental "Glance up" i em va deixar una gran lliçó marcada a foc. Brutal, em va semblar brutal la superació dels handicaps personals, físics i mentals. Així que quan vaig veure que venia a Reus no ho vaig dubtar ni un segon i vaig anar amb els nens.

Abans els hi vaig explicar qui era, com era i a què es dedicava.

Un cop a la Biblioteca Xavier Amorós, agafant cadira i asseguts allí, les cares d'ells i les seves preguntes evidentment van sorgir.

En Joan, el primer que va fer al parlar va ser adornar-se'n compte que els més petits no el veiem i va demanar que tots ens moguéssim perquè tots tinguéssim la mateixa oportunitat de veure'l (excel·lent), tot seguit va adaptar la seva xerrada a tot el grup perquè tothom l'entengués. Simplement brillant, gran orador, gran comunicador, amb una sensibilitat extrema i una vitalitat contagiosa per la superació de les barreres i no físiques sinó les mentals que ens posem dia a dia.

Els hi va encantar als nens, el van entendre perfectament i us animo que mireu el documental, que els hi expliqueu que no tothom és igual i que tots, tots som discapacitat en alguna cosa.

Em quedo amb una gran frase: "Si no ho sabeu què fer, pregunteu. Si pregunteu amb respecte, us respondran bé".

Extrapolable a totes les situacions i tots els moments.

Els deures

Me'n recordo de l'entrada que vaig fer al blog fa uns anyets. I si, els deures són un pal. Quan érem petits eren un pal i ara segueixen sent-ho.

Foto de la Big Draw 2014

També recordo que a la meva època d'EGB (Primària) doncs la veritat els pares o els meus només intervenien en els deures quan no entenia alguna cosa. Per tant ni sabien la meva agenda, si tenia deures o no, si els havia fet o simplement si tenia molta càrrega de deures. 

No és que passessin de mi, sinó que confiaven que jo em sabia organitzar, en què em sabia distribuir i que els feia.

Cada divendres a la tarda la meva mare em preguntava si tenia molts deures per la setmana vinent, i si necessitava ajuda que allà la tenia a ella o al meu pare.

De fet hi ha una carta d'una mare que s'ha fet viral fa poc expressant més o menys el que acabo de dir.

Recordo la meva mare ensenyant les matemàtiques, quan em van costar! Però no recordo que m'ajudes a fer-los, ni si tenia examen estudiant amb mi.

No em va anar malament mai, simplement, no eren hiperpares.

Ara, estem massa involucrats en les tasques escolars, que no vol dir en l'educació dels nostres fills. (Aquí segur que em cauen crítiques, però és el que penso)

M'explico, abans llegíem a casa, la tasca de l'amor a la lectura la deixaven a casa, eren uns deures assequibles per a tothom, no discriminatoris en l'àmbit socioeconòmic ni d'atenció parental. Ara en canvi es llegeix a l'escola cada dia 30 minuts i això no vol dir que llegeixin més ara que abans nosaltres.

Això només és un exemple. Volem que els "deures de casa" no siguin així, sinó que siguin diferents (creatius, que impliquin a la família, que sigui anar a veure un museu, o passejar per on sigui...) doncs bé famílies, esteu demanant deures que molts pares no poden fer, que són discriminatoris, on s'evidencia encara més l'escletxa social, familiar i d'atenció.

Plantegem-nos i us plau que volem i que costa aconseguir-ho. Hi ha valors que hem de fer a casa i extreure del currículum de les escoles aquesta feixuga càrrega que només fa que treure hores de currículum necessari. Recordem que l'escola pública no té 6a hora des de fa temps i que en detriment a l'escola concertada i privada aquests alumnes ja tenen un dèficit de 40 h al mes (aproximadament), i a sobre pensem el que volem demanar.

Si volem que les classes siguin més innovadores com una flipped classroom no ho podran fer a casa, per tant també ens carreguem una innovació docent així en un moment, igualment que el treball per projectes, la lectura, la mecànica dels aprenentatges repetitius (a escriure s'aprèn escrivint, a llegir llegint i a multiplicar, multiplicant, i això requereix repetició i temps).

Què volem? I com ho volem? això hi podem pensar entre tots i tota la comunitat educativa i té que dir, això sí, amb respecte! Per què els mestres, l'equip directiu són els professionals. Perquè si ells és posessin a dins de casa nostra a dir com fem o desfem de pares? Ho trobaríem igual de bé? És pel bé dels nostres fills segurament o aquí ja no volem entrar?

No és una guerra senyores i senyors, no és deures si o deures no. És la responsabilitat de tots educar aquesta societat cap a un futur, un futur millor que el nostre i amb respecte entre tots. No hem d'ensenyar els nostres fills que som bàndols enfrontats, sinó punts de vista diferents que anem a una per educar a la societat del futur, els nostres fills.

Que l'anunci d'IKEA, és això, un anunci, no pas la realitat de cada família (m'encanta la crítica de la gran Empar Moliner). En una cosa sí que té raó, que eduquem amb tot el que fem dia a dia, què diem, com ho diem, i la tribu educa.

Els carrers de la Mort (o com fer una ruta històrica pel centre de la ciutat)

Aquest pont de Tots Sants i el cap de setmana que ve (potser encara hi sou a temps), els nois d'Ans Educació, han preparat una altra Ruta Guiada.
Ens agrada fer-les, com les Bruixes de Reus, L'afaitada del Duquet, Els Carrers de la Mort i Sederes en Femení (aquesta última espero que obrin més dies per fer-la que és la que em falta de fer).

Són rutes de 50 minuts aproximadament, que es fan mentre camines pels carrers de Reus, on passat i present és combinen per poder explicar-nos la història de la nostra ciutat de manera planera i adaptada a cada grup que la fa.
Dic adaptada perquè si hi ha nens, la manera d'explicar-la es fa més amena a ells, és una cosa que tenen en compte, o parlen amb clau quan han d'explicar detalls escabrosos o "picantets" perquè "hi ha roba estesa!".

Curiositat i història es barregen a parts iguals, on mantenen atén l'espectador en tot moment.
Sempre pots preguntar, perquè aclareixin les coses.

El preu és molt assequible, ja que només paguen els grans 3 euros, els menors de 10 anys és gratuït. Això si has de fer la reserva via mail i ben d'hora perquè tenen molt d'èxit i els torns estan plens. Aquest cop han hagut d'ampliar horaris i tot!

La veritat que hi posen moltes ganes, molta energia i és molt curiós conèixer la història de la nostra ciutat d'aquesta manera, tan didàctica, àgil i amb les anècdotes de l'època.

Molts èxits nois! I sempre que podem allí estarem!

The Big Draw, Reus

Aquest any, a Reus, era la tercera edició. La Big Draw : La festa del Dibuix, és una jornada, on artistes del dibuix, arquitectes, il·lustradors, ... Reconeguts elaboren tallers de manera gratuïta per tota aquella gent de diferents edats vulgui experimentar el món del dibuix lliurement.
A Reus s'ha celebrat en dos dies, el 28 a la tarda i el 29 al matí. Focalitzant els tallers, a les biblioteques municipals de Reus, aquesta edició.

Així que vàrem encaixar en uns quants tallers a la Biblioteca Central Xavier Amorós.

Com va ser el taller de "Cares" d'en Pere Prats, on en diferents material van poder dibuixar una cara.

No vam poder faltar al d'"Ocells il·lustrats" dels "Pas de pardal" (Pep Gavaldà i Xavi Riera), que era un taller per iniciar-se a la identificació d'ocells més comuns. Dic que no podíem faltar perquè d'ençà que anem a la Zer hem descobert tot un món, el món dels ocells, de la mà d'en Màrius Domingo (agent rural de la zona, que ha editat un llibre, llibre que ja tenim, i fa tallers a l'escola dels meus fills).

"Silueta animal", de Carolina Tost, va ser un taller estrella per la meva filla petita. Això de pintar les siluetes dels animals amb diferents colors utilitzant les temperes, realment li va encantar!

Finalment vam anar a fer els "Tastos d'Art", amb els nostres ja amics de Còdol Educació, on mitjançant diferents activitats (audiovisual, creació i recreació) vam poder construir, entendre i endinsar-nos dins l'art contemporani. Poder explorar que és l'art per nosaltres i que ens fa sentir va ser una experiència divertida i enriquidora.
                                            
Hi havia més tallers, més artistes i més coses a fer, però això va com va, hi ha edicions que pots fer més i n'hi ha que pots fer menys, aquesta és la gràcia, que no té un recorregut de fer una activitat darrera l'altre ni fer-ho tot, simplement fer allò que ens crida més l'atenció, allò que ens fa emocionar, que ens fa vibrar sentir, que en definitiva això és l'art i així el dibuix.

Vivim el Festival COS

Sempre miro l'agenda de Reus, els actes que fan. Igual faig amb les dels pobles i ciutats del voltant, crec que la cultura i l'oferta que fan els municipis de la nostra demarcació és força important.

Aquest cap de setmana era el Festival COS, que ja va per la 19 edició. És un festival consolidat. El Festival internacional de mim i teatre gestual.

La cartellera ja era prou important i aquest any recuperaven una activitat que eren els tallers.
Em vaig llençar de cap, tenia que inscriurem als dos tallers que veia factible: "Dansa per adults" el divendres vespres i "Dansa en Família" el dissabte al matí.
Quina il·lusió em va fer!!!!! Fa temps que em ronda pel cap tornar a fer dansa (si és una cosa que porto dins, que vaig fer de petita i que sempre m'ha agradat) per tant ho veia una ocasió molt bona per poder comprovar si realment aquelles papallones que tinc dins són ganes de fer-ho o simplement fum...

foto feta per Arnau Enguita

Els tallers els realitzaven Anna Borràs i Ariadna Llussà, dues professionals joves i enormes! Amb una energia brutal.





Divendres va ser el meu dia, i no em va decepcionar gens, al contrari tots els meus músculs es van posar en marxar, i el cap va tornar a volar, el cor a riure i jo a emocionar-me. Que bonic és ballar, perquè "Un dia sense ballar és un dia perdut" Friedrich Nietzsche.

Vaig portar al meu fill perquè li feia molta il·lusió i així em va fer fotos. Li va encantar! I quan vam acabar em va dir: mama he vist que t'ha agradat molt i he agafat el teu mòbil i t'he fet fotos.....

Que bo!

L'endemà al matí va arribar el torn de fer dansa en família, aquest cop van vindre les nenes, ja que el nen tenia una activitat ja programada, li va saber molt de greu no poder assistir, perquè al veurem ballar el dia anterior i al veurem tan contenta encara li van vindre més ganes.

Les nenes i jo ens ho vam passar molt bé, el taller no va decepcionar gens ni mica, al contrari, vam riure, vam gaudir moltíssim! Agrair a les professionals, la seva excel·lent tasca i gràcies al COS per fer aquests tallers!

No perdeu els dies, balleu, canteu i rigueu tot el que pugueu, i si podeu, feu-ho amb família, millor que millor, perquè educar amb els actes i veure com gaudim tots del mateix fa enfortir els vincles i els aprenentatges.

Recordaré la frase de la meva nena gran: Ostres mama han passat els anys, tens més panxeta però et mous molt bé! Que bé ens ho hem passat!

Redescobrint el Bràvium: La Ciència del Dani Jiménez

El diumenge passat vàrem anar al Bràvium, un teatre amb molta història de la nostra ciutat. Un teatre que recentment s'ha renovat i on es nota els nous aires.

Sempre ha estat una entitat oberta a la ciutat, entranyable, i amb molta empenta per la cultura.

Aquest estiu han renovat les butaques, fent que l'aforament sigui més gran, més còmode.

Al vestíbul podem trobar una exposició fotogràfica dels últims 30 anys del teatre i també una gran col·lecció d'autògrafs de persones famoses i de renom en el món de l'espectacle.

Aquest diumenge en Dani Jiménez amb el seu espectacle de Ciència era una aposta segura. Un gran personatge mediàtic i molt "dinàmik". Fa dos anys vaig tindre el gran plaer de veure en directe al "It World Edu7" i no ens va deixar indiferents. El directe és encara més brutal i bo, que els seus programes televisius.

Hi havia detalls que personalment em van agradar molt. Un d'ells és la inclusió de la dona dins la ciència, m'explico. En fer el repàs de grans personatges de la història de la ciència va nomenar a dones i va recalcar el seu paper, cosa que em va sembla importantíssim! Després l'humor en què ho fa tot, la paciència, ...

Vam passar una estona, aprenent moltíssim, dinàmica i divertida.

En finalitzar l'espectacle va dir a tots els assistents que no marxaria cap nen/a sense fer-se una foto amb ell o un autògraf i així va ser, amb la gran paciència del món un per un, preguntant el nom, i dedicant unes paraules i als pares també!

Gràcies i enhorabona a tot l'equip del Bràvium per l'excel·lent treball de reforma que han fet i a tot l'equip de "La Ciència del Dani Jiménez".

PD: A més després de l'acord de col·laboració entre entitats si sou del Reus Deportiu teniu preu especial al Bràvium, una excel·lent iniciativa.

Projecte: "Som així"

Aquest projecte ja fa uns quatre anys que va començar, on la Meritxell Perpinyà Masip, fotografia a dones, sense retocs, sense maquillatge, amb els mínims accessoris possibles sota el lema "Som així".

Ja fa temps que segueixo aquest projecte, on ha sortit ja dones que conec. El trobo fantàstic, real, molt encertat. Recentment va ser mencionat per la revista digital Catorze Cultura Viva.

Un dia vaig rebre un missatge privat al blog, on la Meritxell em proposava de fer la sessió de fotos i si us dic la veritat, la resposta la tenia pensada de fa molt de temps: SI! I tant!

Em va fer tanta il·lusió, i als nens també. Ells també havien vist les fotos i estaven d'acord. Faríem el què el cors ens digui, mostraríem tot amb naturalitat, sense pressions, amb el nostre temps.

I així va ser.

Tot molt dolç, res forçat, amb amor i respecte. Va ser com un joc, parlant i fotografiant.

Així vam passar la tarda, xerrant, fent fotos i parlant de nosaltres.

Gràcies per deixar-nos formar part d'aquest gran projecte!