Avui ens hem llevat molt d’hora, era un dia especial, avui havíem de muntar “una carbonera”.
Era un esdeveniment molt especial i preparat des de l’Associació Cingle Vermell. Així que com que vivim a prop hem agafat la motxilla i ens hi hem arribat caminant.
En arribar la Família Prades de Vilaplana, uns dels últims carboners que queden a la zona, ja estaven treballant de valent. Feia goig veure com l’activitat no parava.
Hem pogut fer dues carboneres, una que s’alimentava per dalt i era més petiteta i l’altre la més gran.
Primer, tronquets, després palla, a sobre la tova, els respiradors amb teules pel voltant per fer una bona combustió, pedres perquè no s’enfonsi…
Tot això amanit amb uns quants riures i explicacions, sense faltar un vi calent que el Xavi ens anava oferint amablement a tots els assistents.
Tots ajudant, fent fotos, recordant alguns la seva infància, fent pinya, fent feina i sobretot recuperant un ofici antic, el de carboner.
Els nens ha estat una experiència única i espectacular, on han pogut ajudar, aprendre dels més grans.
També hem aprofitat per aprendre molt, observar i sobretot escoltar aquesta saviesa que a vegades anem perdent pel camí de la rapidesa del dia a dia.
Una experiència única que d’aquí a 3 dies veurem el seu resultat: el carbó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada