Aquí podreu trobar experiències, sortides, coses que fer amb el nens,....
Marede3 és un lloc on, entre tots, aprenem i desaprenem junts per fer un gran camí, on la teoria i la pràctica no es donen la mà i on tot està per descobrir.
(Totes les fotos que apareixen estan fetes i editades per mi LLunadefoc)

Traductor

dimecres, 25 de novembre del 2015

M’encanta fer anys…

Doncs si, la veritat que quan arriba el dia em vaig posant nerviosa i sento aquelles papallones a la panxa…i recordo de quan era petita i les preguntes mentals que em feia: Quin pastís em faran? Com seran les espelmes? Qui serà el/la primera a felicitar-me…

Durant molts anys la primera era la meva àvia, era tan primera que em trucava el dia abans per ser-ho. Això em feia molta gràcia, i il·lusió a parts iguals, i ara que no hi és, el dia abans sempre hi penso. 

Després amb les noves Tecnologies NNTT (WhatsApp, Facebook,...) doncs a les 00:01 sempre rebo algun missatge (que he de ser sincera l’espero amb candeletes perquè són unes persones que estimo molt que sempre ho fan).

I d'ençà que tinc fills, encara estic més contenta perquè aquell dia ells fan el meu pastís d’aniversari, em desperten (a veure què em faig la dormida, algun dia ho descobriran) i bufo les espelmes m’entre m’omplen el llit de dibuixos i regals fets per ell i elles, autèntiques handmade, DIY en tota regla i autèntics de debò.

Cada any em faig la mateixa promesa, Montse intenta ser feliç, allunyat de les persones tòxiques, estimat i sobretot estima.



El dia del meu aniversari m’agafo festa i tot. Intento sempre comprar-me alguna cosa aquell dia, el què sigui, el valor és emocional o intento estrenar alguna cosa que m’he guardat.
També intento fer alguna cosa especial o que m’agrada molt al voltant del meu aniversari i el mateix dia, així cada any ho puc atresorar dins meu.

Recordo tots els aniversaris que he passat, com si fes un repàs mental de la meva vida…

Durant molts anys era una nit que treballava perquè estava en un centre de menor són una nena i un nen feien l’aniversari el mateix dia que jo i així al matí els llevava amb un petó i fèiem l’esmorzar especial als altres.

Després també totes les persones que ens reunim el dia del meu aniversari, fem un sopar i sortim de festa un grup ben eclèctic de gent però que sou la MEVA GENT, us estimo i gràcies per formar part de mi.

El meu marit que des de fa 10 anys ha canviat també el sentit als meus aniversaris i que formes part de mi.

Recordo les nits de festa amb les meves amigues i els meus amics, recordo tots els moments que he viscut i els atrapo dins meu.

M’agrada fer anys i molt! I en vull fer molts més!

Gràcies!!!!!!!!!!

divendres, 13 de novembre del 2015

Fem vida al poble (o com fer ganxet i mitja a la tarda tots junts)

Molts/es ja sabeu que una de les coses que m’agrada fer és ganxet/mitja. No és que ens sàpiga gaire, però la veritat m’agrada molt fer-ne. A Reus, ja en fèiem tant al Casal Despertaferro i també al local de Xiquets de Reus.


Ara que estem a Vilaplana, volia reprendre aquesta activitat.

He conegut un grup de noies que també en tenien ganes, i vam decidir engegar un grup els dimecres a la tarda.

A partir de les 17h ens reunim al Casal de Vilaplana, portem llana, mitja o ganxet i unes ensenyem a les altres.

No hi ha mestres, som anàrquiques, no és cap curs, ni cap taller, simplement som un grup de persones de diferents edats que ens reunim un dia a la setmana per parlar, prendre alguna cosa, aprendre a fer mitja i/o ganxet i també sobretot fer poble, fer xarxa de persones, conèixer…

Les més expertes ens donen consells, aprenem de la vida, la saviesa, del coneixement de totes, totes aportem.

I els nostres fills/es estan jugant, berenant, fent deures, corrent amunt i avall lliurement junts/es i a vegades també es posen a fer ganxet o mitja.

Cada dimecres s’afegeix alguna persona més, que enriqueix el grup.

M’agrada, cada setmana espero que arribi el dimecres, on gaudim juntes parlant de tot i de res i potser a vegades el ganxet és el que ens “enganxa” a totes, un fil ens uneix en les nostres diferències per fer-nos un grup.

PD: Esteu tots/es convidades!


diumenge, 8 de novembre del 2015

Dia al Montsant (Sant Joan del Codolar)

Dissabte al matí era un dia especial. La veritat que passar el dia a la muntanya en família i en bona companyia és un pla excel·lent i si a sobre vas al Montsant a l’Ermita de Sant Joan del Codolar, és màgic.

L’Ermita de Sant Joan del Codolar, es troba als peus del Montsant. Es pot arribar per una pista en cotxe sortint de Cornudella o amb una bonica passejada que ressegueix els peus del Montsant, des d’Albarca.

Pel camí ens trobem camps de vinyes, que ara en aquesta època les fulles dels ceps, estan plenes del color de la tardor. Al fons la serra del Montsant retalla el cel ben blau i quan arribes a l’Ermita, el que sorprèn és el paisatge, el silenci... Davant dels ulls s’obre un dels paratges més bonics de la nostra terra.


És un entorn privilegiat un la pau, l’espiritualitat i la natura prenen el protagonisme.

En aquest entorn vam decidir passar un dia en família i amics. Fent una “màster class” d’arts marcials amb el Club Lañ Do Cheñ on formem part i portem un projecte molt bonic per prevenir l'Assetjament escolar.

La veritat que envoltada de tan bona gent com l’Ermitana Maria Montserrat, en JM Cohi, i tot el Club, va ser un moment especial.

Els grans van fer classe només per als petits. Que van gaudir molt! A més entre ells va haver-hi molt bona connexió. Després d’un bon entrenament tocava menjar i entre tots fent el dinar. Els petits i grans jugant, entrenant i fent el menjar tots junts, rient i passant un gran dia. Un dia que recordarem dins nostre.

Gràcies

PD: Si no heu anat, us recomano anar-hi, des d’allí hi ha un munt d’excursions, caminades, fotos, racons, coves, silencis, retrobaments, alegries, i un gaudir visual i sensorial extraordinari.