La Fira del Pataco Alforja

Aquest cap de setmana ha estat un no parar… (que estrany, oi?). A més a prop de casa teníem la 2a Fira del Pataco d’Alforja, una fira de productes de la zona, amb oficis antics, artesania, entitats, ...

Aquí trobareu l'enllaç del què és el Pataco.

Així que avui diumenge hem anat per a passar un dia aprofitant a fer poble, fer cultura, aprendre dels oficis antics, a veure què es cou per la zona. A més, també estàvem amb l’Associació Cingle Vermell.

De fet la Fira, és un gran revulsiu pel poble, per donar a conèixer les seves entitats que en són moltes, també s’aprofita perquè es pugui visitar el campanar, exposicions i tota la cultura que mou. També podeu consultar tot el referent al poble a Alforja Stark, una plataforma digital de difusió d'informació de la zona.

L’ambient és molt agradable i la música no deix de sonar en tot el dia, sigui per grups com els Mkensi’s, com pel grup de Tabalers del Ball de Diables d’Alforja.

Les parades d’artesania, aquest any hem pogut veure oficis com el de terrissaire, formatger, cisteraire, canyisser (vímet i canya) i polidor de minerals. Que això ho puguin veure els nens, palpar-ho i veure en directe com es fa, és impressionant i molt enriquidor per a ells.

A més a la fira podríem trobar tallers diversos com el de pastissos, formatges, fer mel, fang, nines de drap i de canyissos.

Evidentment al taller de formatges estava fet per l'Associació Cingle Vermell, de la que formem part tota la família, no us podeu perdre aquests formatges, ni el pa i evidentment després al forn mòbil hem fet unes pizzes que estaven boníssimes.

A la mel, unes grans persones com són els de “La mel del Padrí”, molt atents i simpàtics que han explicat als nens l’elaboració d’aquesta i també ens han deixat provar els seus productes (magdalenes elaborades amb mel, caramels i la mel evidentment).

Era un no parar de coses a veure i fer, que si ara la demostració de l’escola de Karate, Tai Chi, les que fan ball, la Mariona Quadrada amb la masteclass de Pataco, actuació teatral amb els Romanços del Carrasclet (que per cert el seu germà va viure a Alforja), màgia, inflables, vermut musical…

No paràvem d’anar d’un costat a l’altre,  no ens volíem perdre res, de res. De fet sabem que hi havia un munt d’activitats que no podríem fer perquè no es pot en tot. Però això vol dir que l’any vinent repetirem i les farem!!!

Als estants hem trobat cares conegudes com a Blanca Bepunt, on evidentment m’he hagut de comprar una bossa molona, també a dues conegudes que ara estan juntes fent pinya en això del handmade amb “Elsnostresraconets” les seves creacions són delícies i la petita de la casa s’ha firat amb unes arracades precioses de botons.

Una gran fira, que crec que amb aquest poble tan dinàmic té una gran projecció. Una manera de fer poble, de fer teixit social. Gràcies! Repetirem segur!

Excursió semi nocturna per Siurana

Aprofitant l’última lluna plena de l’estiu que va ser ahir dissabte a la nit, vam fer una semi nocturna amb els amics de Catsud; “Siurana il·luminada”.

La ruta molt fàcil i accessible per a tots els nivells i edats. Comença la sortida abans d’entrar al poble de Siurana, on hi ha el camí per anar a Prades però agafem el camí per anar al Mas de la Barba. Allí vam veure l’alzina-monument, espectacular i tot el barranc de l’Esquirol, un passeig preciós fins a arribar al Mas de l’Extremenyu, allí fins a la plana dels bessons i després agafem el camí de Prades fins a arribar al punt d’inici. Un passeig circular preciós.

La lluna plena va tindre tot el seu protagonisme. Pel camí anàvem fent parades per explicar les històries d’aquells camins i sobretot la llegenda i història de Siurana.

En acabar l’excursió vam anar cap a Siurana per veure el castell i el salt de la Reina Mora amb llegenda inclosa. La vista final però i tot el trajecte va ser també marcat pel foc de Cornudella, on el vam poder seguir en tot moment la seva evolució. 

Des d’aquí voler agrair a tots el bomber, voluntaris i escaladors bombers que no estaven de servei i que en veure el foc no calgués ni que els avisessin sinó que pel seu gran amor a la muntanya van anar. GRÀCIES!

Confessions de mare a mare embarassada

Quan estava embarassada també m’acostava a les mares que coneixia i feia preguntes, moltes preguntes. Vaig tindre la gran sort de trobar-me amigues, conegudes embarassades que em van parlar francament, amb converses d’aquelles que t’arriben al cor i que potser no t’agrada el que diuen però que et serveixen per sempre. Grans consells de grans dones.

Ara quan algú em demana consell o em pregunta intento sempre transmetre aquestes coses i sobretot la meva experiència de manera franca, senzilla i amb molt d’humor, perquè una premissa que tinc és que la vida ha de ser amb molt d’humor perquè ja ens l’amarguem prou a vegades o ens la fan amargar.

Sempre he intentat parlar amb el cor, i de cor a cor, perquè el que més necessitem quan estem embarassades, quan criem fills, quan estem angoixades és la sinceritat.

Com és parir? Que tal el procés de part? Cesària? I la lactància? Nervis, por… I aquí perdoneu però no val dir tu tranquil·la… o dir ui quin mal! O ja ho veuràs…

No volem sentir el mateix que les revistes, volem sinceritat, volem l’experiència sense dramatismes, ni objectiu (que per això tenim les revistes) volem saber si de veritat és com les pel·lícules, si l’epidural val la pena, si et poses nerviosa, que passa si ens fan cesària, si és bonic, si fa fred, si vomites, si et cagues al damunt... Si, de veritat volem saber tot el que no posa enlloc.

Com són els primers dies? I aquí absteniu-vos aquells/es que el seu fill/a dorm tot el dia, tota la nit i és un sant baró o la típica competició de si el meu va pesar més i va ser més llarg, perquè no ajuda en res al contrari comencem a fer la típica carrera de fons de “el meu és el millor i més gran i més guapo i més intel·ligent” quin horror!

He tingut 3 fills, i tres embarassos i parts diferents, i quan van néixer eren lletjos, però per mi els més guapos. Alguna nit van dormir, altres no... Tots tres fills d’alta demanda i he sobreviscut, no estic calba (d’estirar-me els pèls) i ploraven, no ser si molt o poc però ploraven… I jo també… jo també vaig plorar, he plorat i segurament seguiré plorant a vegades per falta de son, per nervis, per mal de caps, perquè no pujaven de pes quan tocava (vaig arribar a somniar amb la bàscula…) en fi per qualsevol cosa… perquè per això som mares.

I hi ha tres coses que m’han ajudat molt: la teoria de la relativitat, el bon humor i que de debò quan criem fills no hi ha cap teoria. (prometo un pròxim post explicant-les).

La Festa Major de la Febró (una festa i un poble amb molt d’encant)

Aquest cap de setmana ha estat a tope! L’hem gaudit moltíssim. Hem aprofitat que era Festa Major del poble del padrí d’un dels nostres fills, on a sobre el diumenge coincidíem a fer castells per anar a dormir i passar-hi el cap de setmana.

La Febró és un poble amb un gran encant, situat a la comarca del Baix Camp, envoltat de muntanyes, un dels pobles més alt de la comarca i també amb menys població censada, però això si quan arriba la festa major s’omple de gent!

Podria dir moltes coses del poble, la veritat és que ens lliga un sentiment fort, ja que per diversos motius coneixem molta gent de la nostra edat que són del poble i que tenen casa. Estàvem entre molts amics, amb un ambient relaxat i amb moltes ganes de xarrera, posar-nos al dia i sobretot de fer festa.

La Festa Major va començar el dijous però nosaltres vam fer cap dissabte a la tarda.

Només arribar els nens ja van desaparèixer, corrents lliurement i buscant als seus amics. L’ambient de poble i la seguretat que proporciona la Febró (ja que la carretera no passa pel mig del poble i per la seva situació geogràfica, tothom sap qui arriba al poble i per quina carretera) fa que els nens no corrin cap tipus de perill i que puguin campar lliurement per tot el poble.

Les orelletes (típic de la Febró)

Cosa que van aprofitar al màxim, corrents amunt i avall, anant a casa dels amics, sortint, entrant, posant a resistència la paciència dels avis, tiets i familiar... experimentant, anant a l'hort, construint cabanes, jugant i sobretot rient i divertint-se...

Per tant la sensació d’absoluta llibertat per par seva és total, fet que fa que no els vegis el pèl durant hores (sempre saps on estant) i pots arribar a relaxar-te.

Amb aquest ambient ens vam acostar a la piscina del poble on al costat hi havia un grup de xaranga i els partits de futbol. Després al vespre sopar al carrer. Tot un esdeveniment, entre tots es para taula, es porta menjar, es xarra. Ens vam ajuntar una sèrie d’amics, recordant vells temps i parlant de castells, una gran vetllada!

El ball del fanalet

Després de sopar a l’envelat del poble l’esperat ball de festa major! Això sí que va ser divertit! Els nens i pares, amics tots junts ballant fent xerinola, parlant amb la gent que venia de Prades, Capafonts, ....

La Irma i l’Arnau van aprofitar per quedar-se a dormir a casa dels veïns del costat que coneixem i fer així encara més festa i m’entres els avis s'enduien els nens i nenes a dormir els altres continuàvem la festa fins mooolt més tard…

Pilars amb gent de la Febró

Al matí era el dia de fer castells, no va ser la diada que volíem al matí, perquè no va arribar l’ambulància i va ser com un “assaig”, això si els pilars del principi fets amb la gent del poble que és de la colla va ser molt emocionant. La visita a la piscina de després, i ell dinar de germanor ens van fer un bon gust de boca.

Després corrent a Cornudella a fer actuació de la seva diada. Una gran actuació per part de la colla amb uns canvis.

Psicina

Contents d’actuar amb Brivalls de Cornudella i veure encara més amics. Que per cert felicitar-los per la seva gran actuació!

També per veuren's de cara amb coneguts virtuals com Jean Segovia.

Un gran cap de setmana de retrobament, festa i castells! On a casa nostra recordarem i padrí de la Febró l’any que ve més!

Dinar de germanor

PD: em sap greu Pep si l’escrit no està a les teves expectatives, em vas posar el llistó massa alt!

Potser em deixo moltes coses Isabel.... ho sento.

Preparar l’entrada al nou curs quan ets mare de família nombrosa i no morir en l’intent (la força centrífuga o enfilar-se per les parets)

Així ens sentim quan preparem les llistes d'inici de curs

Quan s’acosta el final d’agost, a mi personalment ja m'entri el nerviosisme.

Si, ser mare quan et planteges quants fills voleu tindre com a parella, els dubtes que sorgeixen, ... Mai, mai ningú, em va plantejar el tema de les llistes interminables de material, llibres, i utensilis que hauria de comprar pels meus fills abans de cada curs… quin horror! Mares que només en teniu un/a com us envejo!

Ahir em vaig plantar amb les tres llistes (una per cada fill/a) de dues fulles cadascuna a dins la bossa i amb dos cafès i l’ajuda d’una amiga (perquè desenganyem-nos, això soles no ho podem fer… Necessitem el suport moral d’una altra persona) i amb tota la il·lusió del món em vaig llençar al carrer a l’aventura.

A més aquest any, per més dificultat, en canviar de domicili, hem canviat d’escola, un canvi d’escola radical (de passar d’una concertada de 3 línies, anem a una escola rural). Tot és diferent, bates noves, xandalls nous, material nou, llibres nous, puc aprofitar tant poc… I això vol dir començar de nou en tot.

La peregrinació ha començat.

Primer anem a buscar les bates, a marcar-les, ... On tenim tot? Què diuen? Que els de p4 al menjador no van amb pitet? Ostres quin rotllo ara he de comprar bata de menjador...uff (i els pitets que tenia? En fi ja els aprofitaré com sigui…) Mires un altre cop la llista i veus: “com que som escola verda esmorzem dins l’aula, per tant ens fa falta got, plat i tovalló).

Que bonic ser escola verda, però ara mateix… com que no ho tenia planejat... Diguem que no ser on tic les tasses de plàstic, potser en aquella capsa del traster de casa dels meus pares? Ostres, perquè no ho se… (bé deixarem aquest tema per més endavant…).

Surto i me’n vaig a la llibreria (sort que els llibres vaig anar a l’escola i els vaig encarregar a l’AMPA) però vinga va ara al material!

Les referències de les llibretes, llapis, cartolines, com: arxivador de 2 anelles foli 2A. 40MM 91742, llibretes pauta de dues ratlles amb marge, llibreta tapa dura tamany quartilla d’una ratlla sense marge, dossiers fastners foli plantat, llapis triplus 119...i així un reguitzell de línies incomprensibles ….

Que trons de llegir revistes de “Ser padres” o jo que ser… noooooo ens equivoquem! Ens hauríem d’aprendre de memòria les referències del catàleg de papereria, en trauríem molt més profit, perquè desenganyem-nos...el primer és sentit comú el segon és la tortura de l’estiu.

Bosses, estoigs, bates, marcar, posar vetes, mirar, etiquetes, cosir, repassar, folrar llibres.... de debò que tot això ho haurien de dir al curs preparat, ens aniria molt millor després o potser farien baixar la natalitat perquè si tens més de 2 fills/es és una autèntica tortura.

Ànims famílies! Mares, pares, avis, àvies, familiars… quan haurem posat fi amb això començaran les extraescolars…

Cap de setmana a tope! (o com fer 3 castells de 8 en 24 h i fer moltes coses més!)

Doncs si aquest cap de setmana ha estat bastant intents, això de fer castells, ja se sap, ara a l’agost, és un més molt enfeinat, on les festes majors, diades i altres esdeveniments, estan a l'ordre del dia. Així que el dissabte es va celebrar la Diada del Cós del Bou. Aquest any molt especial a casa nostra. Com a castellers dels Xiquets de Reus i com a família, ja que vam portar a plaça el 5d8 i vam fer 3 castells de 8,fent la nostra millor diada fins ara fora de casa. 

Com a família també va ser especial, Irma la gran dels 3, és l’enxaneta del 5d8 i la petita Arlet s’estrenava a plaça amb el seu primer p5! La diada encara que mullada va anar perfecte!

No tot són castells però i vam aprofitar el dia per poder veure el seguici (gegants, diables, foc, Sant Roc, pubilles, ...) i després dels castells corrents al camp de Mart per seguir amb la Imaginada (#laimaginada2015) on ens esperaven per acabar el taller de pa i començar amb les pizzes, empaquetar formatges, .... Vam fer una feinada entre tots!

L'endemà ens vam llevar ben d’hora per anar a Vila de Gràcia a fer castells. L’expectativa era màxima, ja que havíem de repetir l’actuació magnífica que vam fer i així fer 6 castells de 8 en 24 h, cosa que es va assolir!

L’esforç, la constància i les ganes fa que puguem fer tot allò que ens proposem. Aconseguir aquestes fites com a col·lectiu, com a família i a nivell també personal és molt satisfactori, ja que la feina ben feta obté resultats molt positius.

Anem a la Imaginada 2015 ( #laimaginada2015 )

A Tarragona ha començat La Imaginada, quatre dies (del 13 al 16 d’agost) on un grup de joves i associacions creen un espai amb una proposta alternativa a l’actual model socioeconòmic i aposta per oferir una sèrie d’activitats vivencials i un espai d’intercanvi participatiu, dinàmic i autogestionat. Pinta bé, oi?

Ja és la 7a edició d’aquest espai, ubicat al Camp de Mart de Tarragona, durant aquests dies hi ha una gran programació, amb tallers, jocs, mercadet d’artesania, Mercat d’Art, inflables, concerts, .....

Com he dit en algun post anterior, com a família i personalment, estem participant activament a l’Associació Cingle Vermell.

L’Associació a la Imaginada, realitza una sèrie de tallers, com l’elaboració de pa i formatge, per la recuperació dels oficis antics. Les inscripcions al taller són gratuïtes i limitades, ja que el màxim és de 15 persones. La durada és de 2 h, tant el de pa com el de formatge.

Vam participar en tot el que vàrem poder i repetirem segur! Animeu-vos que avui i demà encara hi som!

I per sopar si teniu gana, a la paradeta de l'Associació hi fem pizza artesana i ecològica! Mireu que bona!

Mini sortida a BCN anem al CosmoCaixa! (últim dia)

Doncs després dels dos dies anteriors vam decidir que l’últim dia el faríem més tranquil, i ens moríem de ganes d’anar al CosmoCaixa. 

Pels Súpers és gratuït i regalen una entrada per un adult i si ets client de la Caixa doncs també és gratuït així que ens va sortir molt bé de preu!

La veritat que és molt divertit, didàctic i sobretot molt adequat a totes les edats. 

La canalla va flipar! La curiositat dels nens/es és inimaginable! I tot es pot tocar, manipular, experimentar, .... 

Això fa que estiguin contínuament en alerta, excitats, emocionats i la ciència va entrant de mica en mica dins de les seves ments…

I tornarem segur!

PD: l’anècdota del dia va ser que com no; qui no ha perdut mai el tren a la mateixa cara? Doncs si això ens va passar després de córrer de plaça Catalunya fins a Passeig de Gràcia, suats i cansat vàrem veure com el tren marxava a l'andana i nosaltres no arribàvem… No totes les experiències són positives però de tot s'aprèn!