El WhatsApp, els grups, les famílies i les escoles
És evident que la nova tecnologia faci presència dins de la nostra societat. Una cosa si va bé la traslladem a la nostra vida cotidiana. Una aplicació mòbil que és casi gratuïta, que et permet està al dia, al segon, comunicat/da amb tothom i que permet fer grups, perquè no l’apliquem al grup de mares/pares de l'escola dels nostres fills?
És una pregunta que molta gent s’ha fet i només ha vist avantatges, clar així podem parlar totes les famílies juntes, no es fan grupets, tothom està assabentat de tot,.... només s’hi veuen avantatges! Clar tothom pensa: veus? no excloem a ningú! és una eina de comunicació rapidíssima!
Així si un dia el teu fill/a es extravia la samarreta del xandall de l’escola a l’hora de gimnàstica pots saber en qüestió de segons si la té algú a la seva bossa, si està al gimnàs de l’escola,...
Que un dia no saps si hi ha aniversari per tant s’invita a esmorzar? doncs
WhatsApp matutí, segur que algú t’aclarirà el tema.
El problema ve quan un dia el teu fill diu: M’he deixat l’agenda!!! o No he portat el llibre!!!!
Que fan moltes famílies?
-Sort fill/a meu/va que tenim el WhatsApp de la classe!
I llavors comencen una sèrie de missatges on es demanen els deures, fotos, etc….
Que creiem que fem això? Els donem autonomia als nostres fills/es?
Els hi dinem la possibilitat de créixer i que aprenguin que han de ser responsables?
Fins i tot he vist casos en que el fill/a en qüestió li diu a sa mare/pare: No tinc deures avui. I el familiar cuita corrents a preguntar al grup que si es veritat. Aquí es lia una que no vegis…..
-Com que no tens deures si en “fulanito/a” de tal el seu pare/mare em diu que si que en té?
-Mama/papa que els he fet a classe….
-Si home! i jo vaig i m’ho crec
Llavors passen els deures per foto la persona en qüestió els imprimeix,els hi fa fer al nen/a i ala!
Què estem fent? Confiem amb els nostres fills/es? els hi donem l’oportunitat de l’error, l’equivocació, l’aprenentatge de ser persones?
Personalment crec que ens estem passant, creiem més amb els nostres fills/es, tinguem més comunicació, i sobretot pensem una cosa:
Què passa si un dia es deix els deures, no els fa o simplement suspèn un examen?
Penseu en les conseqüències directes i penseu en l’aprentatge que tindrà si aprèn dels seus errors.
Ajudem-los a ser millors persones, a fer-los autònoms a creure amb ells, són el futur, imaginem un futur millor si us plau.
Gràcies
